La pdf.camp fa públic que s’ha dirigit als diferents partits polítics, ajuntaments i consells comarcals per tal d’exposar-los quines són les reivindicacions que plantegem des de la Plataforma, així com tenir l’oportunitat de conèixer les seves propostes.

vegeu l’Article de Ricard Lahoz a fetatarragona.cat 30/07/2015

– Un tren de Mitja Distància que surt de Reus en direcció Barcelona de manera incomprensible ja arriba amb cinc minuts de retard a l’estació de Tarragona. De forma simultània, un Euromed que va de Barcelona a Alacant (amb unes tarifes no especialment econòmiques) circula amb 20 minuts de retard quan passa per Tarragona. Cap anomalia extraordinària a la xarxa ferroviària. És un dia aparentment normal, però la majoria de combois no van a l’hora.

– Problema de subministrament elèctric a la catenària a la línia de Rodalies de Sant Vicenç de Calders, anuncia la ràdio a primera del matí, hora punta per anar a treballar o estudiar. De retruc, l’avaria provoca disfuncions horàries de fins a mitja hora de tots els trens Regionals que connecten Tarragona amb Barcelona. Un altre dia en que s’arriba tard a la feina.

– Estació de Sants. Tota la xarxa funciona sense cap incidència a aquella hora del vespre d’un divendres amb un gran moviment de passatgers en l’inici del cap de setmana. Les pantalles, però, no anuncien la via per on passarà el tren amb destinació Vinaròs que, teòricament, ha sortit de l’estació de França. Motiu? Cap informació. Els usuaris es van amuntegant a l’andana. El tren arriba al cap de 35 minuts i molts hauran de fer el trajecte dempeus.

 – Cada matí, a quarts de 10, els passatgers han d’esperar força estona a l’andana 2-4 de l’estació de Tarragona, aquella a la qual no es pot accedir amb ascensor o escales mecàniques. Gairebé tots ja saben que el tren de les 9,36 procedent de Casp arribarà almenys un quart d’hora més tard de l’hora oficial. Sense excepció. I sense explicacions.

– Temps d’estiu i de vacances. Tren de Mitja Distància que va fins a València. Joves i famílies l’utilitzen per anar a Port Aventura o a passar el dia a les platges de la Costa Daurada. Vagons plens de gom a gom. Infants plorant i adults angoixats. Gairebé impossible pujar-hi a Tarragona, perquè la majoria d’usuaris van més al sud.

 – El mateix tren o d’altres que circulen en direcció a Terres de l’Ebre s’aturen a l’alçada del carrer de Mar, pocs metres després d’arrencar de l’estació. Esperen amb paciència entre dos i cinc minuts que hi arribin un altre servei de Mitja Distància o un Alvia que van cap a Barcelona. S’han d’esperar perquè el tram és de via única fins a Vandellòs.

Aquests són fets habituals, quotidians, viscuts en primera persona. Només uns apunts d’un usuari esporàdic. Res a veure amb el que poden explicar els viatgers diaris. Una suma d’incomoditats i incompliments horaris que s’arrosseguen des de fa anys i que -per la saturació de la línia i la manca d’inversions-  s’han incrementat fins al punt que pràcticament cap tren passa puntual per la nostra estació. Un fet que, paradoxalment, no provoca la indignació de la societat civil ni l’interès dels partits polítics tarragonins.

 Resulta sorprenent que aquest tema no formi part del debat polític local ni de les reivindicacions de moltes entitats que sí havien reclamat el servei ferroviari de Rodalies. Un cas més de l’apatia d’aquesta ciutat. L’estació de Tarragona, malgrat tots els seus inconvenients, és la tercera de Catalunya en nombre d’usuaris i això no sembla que preocupi gaire als partits i les institucions, més enllà d’anar reclamant periòdicament les obres de reforma de les velles instal·lacions.

Ara que s’apropa un nou cicle electoral convindria activar aquest debat impulsat, per exemple, per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i la Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat (pdf.camp) i pressionar els partits perquè es comprometin a assumir en els seus programes les reclamacions bàsiques.  Cal unitat política i social i fora bo que el Camp de Tarragona se sumés a les reivindicacions de les Terres de l’Ebre.

 El 27 de setembre els catalans decidirem si volem construir un nou estat que, entre d’altres competències, assumeixi la infraestructura ferroviària que ara està en mans d’ADIF, l’organisme del govern espanyol que menysté contínuament Tarragona. El tren és una veritable ‘estructura d’estat’ pel seu paper fonamental en el transport de persones i mercaderies. Mentre Espanya no para de construir quilòmetres d’alta velocitat en zones despoblades, aquí manté en una situació tercermundista les estacions i les vies de les nostres comarques i fa circular trens indignes i decadents.