/wpthemegen/images/capcalera_051.jpg)
L’alcalde ja ho havia dit en tancar el debat dimecres: «Estem dibuixant l’horitzó; ens cal un projecte compartit per defensar i no podem perdre cap més oportunitat per improvisacions i perquè no es tenen les idees clares.» Ahir al migdia encara estava satisfet per «l’èxit d’una jornada històrica», i concloïa: «Ens hem posat el deure de tenir un sol model, i no un per a cadascú, que superarà alcaldes i signes polítics, i que segur que es podrà aplicar si es negocia conjuntament.» Altres ciutats «fa 15 anys que ho han fet», lamentava, però «les infraestructures maduren amb una certa lentitud i som a temps de dibuixar aquest futur».
D’acord amb el govern
La proposta ferroviària presentada per l’Ajuntament és gairebé calcada a la del pla director urbanístic del govern, fet que Ballesteros no atribueix a la casualitat: «Ningú s’ha adherit al document de l’altre; fa gairebé un any que treballem conjuntament i alguns traçats del pla director són aportació de l’Ajuntament», indicava. «Abans d’anar a veure Foment, que hi anirem com una gota malaia, havíem de parlar amb qui té competències sobre el planejament i la reserva de terrenys, que és la Generalitat», justificava. L’alcalde, en aquest sentit, també estava content, i fins i tot sorprès, per «l’alt grau de coincidència» de la resta d’agents, i en especial de tots els grups municipals.
L’estació d’ara, prioritat
En tot cas, l’Ajuntament és conscient que «és possible que la retallada pressupostària de l’Estat afecti», i per això ara cal «tenir clar el disseny» i «definir prioritats». D’entrada, es remet a les que, d’acord amb el govern, es van incloure –i fins i tot dotar– en el Pacte Nacional per a les Infraestructures, com l’alliberament de la façana marítima o l’entrada de trens d’altes prestacions. Si Ballesteros, però, té una prioritat absoluta, aquesta és «la millora de l’accessibilitat i de la platja de vies i andanes a l’actual estació, que encara durarà uns anys». Per això avançava que al juny es presentarà l’acord assolit amb Adif. A més, esmentava el pas a nivell a la plaça dels Carros i la definició del traçat del tramvia. El document consensuat que l’Ajuntament vol aprovar a l’estiu, en tot cas, ja establirà un calendari de prioritats. En aquest sentit, l’alcalde avisa que «cal ser realista i no posar traçats subterranis irrealitzables o autofinançaments que no s’acaben complint». «Si ho fem bé tots els objectius seran irrenunciables», creu.
Horta Gran o Imperial?
El principal debat intern pendent de resoldre, que segurament s’obrirà en els propers mesos, és el de la ubicació de la futura estació urbana, que haurà de substituir l’actual i alhora rebre trens d’alta velocitat. Dimecres, l’alcalde ho posava sobre la taula: «Personalment, em decantaria per l’Horta Gran perquè permetria una més gran intermodalitat, tot i ser menys accessible a peu», admetia. Ahir, es congratulava pel «plantejament unànime» que cal una gran estació a Tarragona –un fet que «no està garantit en els acords per a l’estació central», evidenciava–, però coincidia amb CiU a evitar pronunciar-se més: «Es pot discutir on serà, els tècnics ho determinaran, però ha de ser central a la ciutat, intermodal, accessible a peu i en tramvia i amb una bona zona d’aparcament, perquè ara molts van a agafar el tren a Torredembarra». Condicions que no compleix la plaça Imperial Tàrraco, si bé «segur que hi ha solucions tècniques».
Xavier Climent, de la Cambra de Comerç, també apostava per l’Horta Gran: «És una zona verge que podríem dissenyar a partir de zero, i fins i tot hi podria anar un palau d’esports o un campus universitari, si bé llavors requeriria un quart pont sobre el Francolí; garanteix una intermodalitat total, amb les principals carreteres a menys de 300 metres; faria desaparèixer del tot la diferenciació ciutat-barris, i hi viuen 70.000 persones en un radi de 2 quilòmetres, 20 minuts a peu, si bé hi podrien arribar busos exprés», argumenta. «Tant de bo pogués ser a la Imperial Tàrraco, però el subsòl ens fa sospitar que seria poc viable», lamenta.
En canvi, el popular Alejandro Fernández creu que a l’Horta Gran es cometria «el mateix error conceptual» que a l’estació de Perafort. «A prop només hi ha camps i un polígon, i no tots els barris de Ponent se’n beneficiarien; a més, dubtem si és zona inundable i també s’hi hauria de foradar». Per això, aposta per la Imperial, «perquè és al centre de la ciutat i la majoria de la gent hi pot arribar a peu en el radi d’un quilòmetre».