L’article a fetatarragona.cat 02/11/2016

12 de juliol de 2012: la Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat presenta en públic un projecte propi de reforma provisional de la línia Reus – Roda per a ús mixt de viatgers i mercaderies. Es tracta d’una alternativa al tercer fil amb l’objectiu de no interferir en el servei de trens Tarragona – Sant Vicenç de Calders i de treure les mercaderies perilloses dels nuclis urbans.

Quatre anys després, ni tercer fil ni proposta alternativa.

Juliol de 2014: es constitueix l’empresa ‘Combiterminal Catalonia SL’ liderada per BASF i formada per altres cinc socis amb l’objectiu de construir una terminal intermodal ferrocarril-carretera als terrenys del centre de producció de la companyia alemanya a La Canonja. La terminal -un projecte estretament relacionat amb el tercer fil- pretén connectar el primer polígon petroquímic del sud d’Europa amb els principals mercats del centre i el nord del continent.

Octubre de 2016: Antoni Torà, representant de ‘Combiterminal Catalonia SL’, explica als membres del Pannell Públic Assessor de BASF l’estat del projecte de construccióde la terminal, aturat per l’absència d’interlocutor i el silenci del govern espanyol sobre el tercer fil. Hi està treballant un equip tècnic, que dissenya el futur equipament intermodal, i un equip comercial, que busca clients entre les moltes empreses del territori interessades en la terminal per poder exportar els seus productes.

“Anem avançant i posant diners a l’espera que arribi el tercer fil”. Quan arribarà? “No ho sabem. Al llarg del 2016 no hem pogut parlar amb ningú a Madrid”. Per què no comencen les obres? “Per una suma de raons que no tenim gaire clares: problemes tècnics, falta de voluntat política del govern central, uns pressupostos que van destinats només a l’alta velocitat, el conflicte Catalunya – Espanya… però no ho sabem del cert”. Prudència a BASF, que no pot dissimular, però, l’enuig amb les autoritat polítiques de l’Estat.

Un Estat que, a més, ha de realitzar dues obres complementàries perquè pugui entrar en funcionament la terminal intermodal: ADIF ha de construir un pont elevatper suprimir un pas a nivell en terrenys de BASF. I el Ministeri de Foment ha de construir una rotonda a l’actual cruïlla de la N-340 i l’accés al nucli urbà de La Canonja. Obres aparentment fàcils, però que no tenen ni projecte ni calendari.

Quan s’acabarà la paciència de BASF i dels seus socis? És versemblant que el tercer fil sigui una realitat en un termini de temps raonable? La indústria i el Port, amb el suport de les institucions, van fer molta pressió per fer  realitat l’ample de via internacional aprofitant l’estructura de la línia convencional de la costa (fins a Sant Vicenç) i de l’interior (fins a Castellbisbal): era la solució més “ràpida i eficaç”. I “provisional”.

Però van passant els anys i les obres no avancen. Val la pena insistir en el projecte del tercer fil? Seria millor canviar l’estratègia i pressionar el nou govern espanyol per aconseguir la solució “definitiva” en forma de Corredor Mediterrani? Podem confiar que hi haurà una nova visió de l’Estat i de les seves infraestructures per part del nou titular de Foment?

Amb la investidura de Rajoy, les entitats econòmiques del territori i les grans empreses tornen a insistir en el missatge de sempre, però no volen (o no saben) adonar-se que a Madrid res no ha canviat. Espanya no vol reformar-se (la majoria d’electors ho diuen clarament) i, per tant, l’administració de l’Estat -amb organismes opacs com ADIF al capdavant- seguiran bloquejant el desenvolupament de l’àrea mediterrània.