L’article a diaridetarragona.com 24/12/2013

És hora de que aquest territori desperti i reclami el que per dret i usuaris li correspon, per Xavier Climent

El passat 3 de Desembre, a la Cambra de la Propietat de Tarragona, es va assolir un CONSENS mai vist en aquest territori. Plataformes ciutadanes de Tarragona i de les Terres de l’Ebre; representants dels veïns i del teixit empresarial (Cambres de Comerç) de Tarragona i Reus; Ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca i Altafulla; Consells Comarcals; Port de TGN; AEQT; col·legis professionals i altres representants de la societat civil; i per suposat els màxims representants polítics de l’Estat i la Generalitat, el Diputat Jané, i la presència inestimable del Sr. Font, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat, TOTS, absolutament tots, van estar d’acord en una proposta ferroviària basada en l’aprofitament de la solució de TERCER FIL per a l’ús de passatgers.

El CONSENS TERRITORIAL assolit partia de la solució tècnica d’interconnexió (que no intercanviador) del Tercer Fil entre Vila-seca i Castellbisbal i la línia de l’AVE Madrid – BCN a l’alçada de l’Arboç, aprofitant la proximitat d’ambdues infraestructures (són a tocar). Aquesta solució no és, ni de bon tros, la que reclama el territori, però és una alternativa TEMPORAL que ens permetria acceptar el Tercer Fil per a mercaderies com a mal menor per als usuaris, sempre amb la premissa de la seva adaptació al transport de passatgers i d’altres compensacions locals. Aquesta solució temporal suposaria uns temps de TGN-BCN de 45 minuts (14 més des de Reus).

Malgrat això, hauria de quedar clar el que el territori reclama: una simple equiparació quant als viatgers, de les prestacions, temps i freqüències, que ja estan gaudint Girona i Lleida. Som uns dels corredors ferroviaris, el de Tarragona, amb més volum de passatgers de tota la península. Ja és hora que disposem de trens en condicions, estacions accessibles i temps de viatge competitius.

Fa ja uns cinc anys vaig assistir a la presentació dels flamants S-449, uns trens moderns i ràpids. Eren previstes 18 unitats, 12 al corredor nord i 6 al corredor sud (???). Ens vam conformar. Mal fet. La qüestió és que els de Girona van arribar i funcionen perfectament, i els del sud ni hi son ni se’ls espera. El mateix podríem dir dels problemes d’accessibilitat en algunes estacions i d’adquisició de bitllets en d’altres. També de l’oblit crònic de les Terres de l’Ebre. O de l’A-27. Sense deixar-nos l’A-7 fins a BCN. El mateix de sempre.

No més uns exemples de trens d’altes prestacions (dades Renfe):

Girona (centre ciutat) – BCN: 37 minuts / 12 trens al dia per a cada sentit.

Lleida (centre ciutat) – BCN: 60 minuts / 22 trens al dia per sentit.

TGN (centre ciutat) – BCN: ni els hi explico per no plorar.

El nostre model ha de ser Girona, per distància, i per continuïtat del corredor cap a Figueres i Frontera (al nostre cas cap a Reus i Terres de l’Ebre). Si ells poden connectar amb el Cap i Casal en 37 min. nosaltres també ho volem. Si ells tenen trens nous nosaltres també. Si ells tenen una estació nova de trinca a Girona i Figueres nosaltres en volem també a TGN i Reus. Ja sabem que ara no és el moment, però no volem renunciar a tenir-ho en un futur, i per tant no podem cedir més, ni en temps ni en prestacions.

És hora de que aquest territori desperti i reclami el que per dret i nombre d’usuaris li correspon. S’ha parlat molt de la necessitat de disposar d’un lobby del Camp de Tarragona amb la capacitat necessària per a influir sobre les decisions de l’Administració. Com que no el tenim, haurem d’acudir a un lideratge territorial que porti la senyera de les reivindicacions col·lectives allà on convingui, BCN o Madrid. He dit, i remarco, les col·lectives, les que la SOCIETAT CIVIL va servir consensuades el 3D als nostres representants polítics. Deixem tots, nosaltres els primers, de pensar en el campanar propi, i pensem territorialment.

L’alternativa de Vilafranca plantejada la darrera setmana per la Generalitat, després de ser presents a la fita històrica del consens territorial assolit el 3D va ser, com a poc, sorprenent. La proposta relativa a Vilafranca – Subirats significava, segons el nostre parer, augmentar els temps de viatge de l’ordre d’11 minuts. Després d’alertar d’aquest fet que significaria una pèrdua de 20 minuts sobre l’objectiu inicial de 37, (és a dir un 54% més), sembla que la Generalitat aclareix que es tracta d’una simple alternativa en estudi i que es garanteixen per a TGN els 45 minuts establerts inicialment, i els 59 des de Reus.

Pel que sembla i ens comenten, no més ha estat un ensurt. Ens queda insistir, a la Generalitat, al Ministeri i allà on calgui. Hem acceptat el Tercer Fil per a mercaderies com un mal menor i, sobretot, temporal. Hem donat el tom al problema i, a base de petits afegits i connexions, aconseguirem utilitzar aquesta infraestructura també per a passatgers. Comencem a acaronar el somni d’arribar a BCN en menys de 40 minuts. Afortunadament tot queda com estava el 3D, Vilafranca ha de solucionar els seus problemes i nosaltres els nostres. L’esperit de Nadal ha tornat a posar pau i ordre, però ens hem de mantenir amatents a totes les noves, no sigui que els reis ens portin carbó. Jo, enguany, en lloc de l’scalextric em demano un tren, (l’S-449).