.

Els viatgers del tren de les 21/07 del matí van haver d’esperar més de deu minuts l’arribada del tren el passat divendres. – LLUÍS MILIÁN

«Quan  un dia arribem amb només cinc minuts de retard és un miracle», diu Jordi Garcia, usuari habitual del regional express de les 21/07 del matí en direcció a Barcelona. La demora és la queixa unànime entre els que utilitzen els trens de mitjana distància fins a la capital catalana. I és que la saturació de la línia i la nul inversió en els últims anys és només part de la factura que han de pagar els milers de viatgers que setmanalment fan aquest trajecte.

El mateix Diari va poder comprovar el passat divendres la impuntualitat en el servei, després que els panells i pantalles informatives de l’estació anunciessin una demora de vuit minuts en el tren de les 21/07. Al final, el comboi va arribar a les 7.33 del matí. Una cinquantena de viatgers esperaven a l’andana per anar a treballar a la Ciutat Comtal. Les cares són més o menys fixes cada matí, i els que porten més temps fent aquest periple comparteixen la resignació de comprovar com el servei ha anat a menys. I és que un viatge que abans durava 55 minuts ara és d’una hora i cinc minuts, mentre que els regionals triguen pràcticament 80 minuts per arribar a l’estació de Sants. Un temps al qual cal sumar altres deu minuts, en cas d’arribar fins a l’estació del Passeig de Gràcia, a més de la impuntualitat amb què arriben els trens.

Els usuaris més longeus expliquen que aquest increment en el temps de viatge va començar a notar a partir de 2004, amb els treballs per a l’arribada de l’AVE a Barcelona.

Així ho confirma també el portaveu de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Ricard Riol, que explica que «en aquells moments van començar amb les limitacions temporals de velocitat, i aquestes segueixen ara perquè hi ha un projecte per cobrir les vies a l’entrada de Barcelona. El problema és que les obres seguiran durant un temps ». Encara Riol afegeix que darrere de problema fonamental es troba la saturació de la línia en el tram des de Castelldefels fins a Barcelona.

«La línia cap a Tarragona és una de les més importants i potents de tot Espanya, amb milers d’usuaris. El que passa és que l’accés sud a l’estació de Sants està totalment saturat », explica Riol. En aquest sentit, assegura que a finals de la dècada dels vuitanta es va presentar un projecte molt ambiciós per augmentar la capacitat del traçat des de Castelldefels fins a Barcelona.

La voluntat que hi havia en aquells moments era la de quadruplicar aquest tram, de manera que podria doblar la capacitat actual. El més important d’aquesta inversió és que permetia la connexió ferroviària entre Tarragona i Barcelona en 45 minuts.

El portaveu de Promoció del Transport Públic explica que aquest sistema permetria que els combois podrien avançar uns als altres, com si d’una autovia es tractés. «Totes les grans ciutats com Madrid, Berlín, París i Roma ja el tenen per descongestionar les seves entrades», diu.

I és que el flux de viatgers entre les comarques tarragonines i Barcelona supera els cinc milions d’usuaris cada any. Una xifra que no té res a veure amb els tarragonins que es desplacen fins a l’estació del Camp de Tarragona per agafar un tren Avant-que triga poc més de 35 minuts-fins a la capital catalana. Les últimes xifres tancades de què disposa la companyia Renfe corresponen a l’exercici del 2009, quan es va posar de manifest que laalta velocitat tarragonina ‘punxa’. Només 15.929 viatgers van completar el viatge entre Tarragona i Barcelona. Atès que van ser 7.750 els combois que van realitzar la connexió, la xifra mitjana de viatgers que van utilitzar un Avant va ser de tot just dos per vehicle.

L’Euromed no compensa

Amb l’arribada de l’AVE a Perafort, el trànsit de trens de llarga distància que passaven per l’estació de Tarragona es va veure reduït de forma immediata i dràstica. No obstant això, els usuaris que es pugen a l’estació del Passeig d’Espanya consideren que no els compensa agafar un Euromed o un Alvia per anar fins a Barcelona.

«És gairebé quatre vegades més car i realitza el trajecte en una hora. No té sentit pagar quatre vegades més per només uns minuts d’estalvi », es lamenta Daniel Borrero, un altre dels usuaris que per motius de treball ha de traslladar-se fins a Barcelona cada dia.

Aquest empresari introdueix una altra de les queixes que poden escoltar-se entre els matiners: els horaris. «Resulta sorprenent que després del tren de les 21/07 del matí no hi ha més combois de mitja distància que arribin abans de les 9 del matí a Barcelona. A més, hi ha alguna cosa que resulta francament frustrant, i és que no hi ha servei de trens de mitjana distància entre les dues ciutats entre les 08/01 hores i les 8.56 », es lamenta Borrero.