L’Acord deriva del Dret Comunitari, en concret, de l’aplicació del Reglament de 23 d’octubre de 2007, que limita les subvencions estatals al ferrocarril a les estrictament necessàries per a la compensació d’aquells serveis deficitaris la continuïtat de la qual estigui justificada per raons d’eficiència energètica, social, econòmica o mediambiental. Aquest Reglament estableix que la resta dels serveis ferroviaris han de regir-se per criteris de competència comercial i no han de percebre ajudes de l’Estat.

El text, que defineix quin tipus de serveis han de considerar-se d’interès públic a Espanya, assenyala que abans del 30 de novembre el Ministeri de Foment presentarà al Consell de Ministres la relació dels serveis ferroviaris de transport de viatgers, així com els trams i freqüències, que seran garantits mitjançant Obligacions de Servei Públic.

Per elaborar aquesta relació es tindran en compte els estudis i anàlisis necessàries que permetin identificar els serveis ferroviaris, trams i freqüències que han de ser garantits, així com els nivells de qualitat exigibles en la seva prestació i les compensacions per a l’operador.

Marc comunitari

El citat Reglament Comunitari fixa les regles per intervenir en el transport públic de viatgers i garantir els serveis d’interès públic que en condicions de mercat no podrien prestar-se amb els preus, freqüència i qualitat que es requereixen per assegurar la mobilitat ciutadana. La norma comunitària regula les condicions en què és possible imposar obligacions de servei públic i prenent com a referència el cost dels serveis per compensar els operadors, però deixa a les mans dels Estats membres la decisió sobre quins serveis d’interès públic han de garantir-se.

Una vegada declarats d’interès públic, Renfe Operadora, que s’encarregarà de prestar-los en un període inicial de tres anys, subscriurà un contracte de servei públic en què es fixaran els nivells de qualitat que ha de garantir i les compensacions a què tindrà dret com a conseqüència de l’execució de les obligacions de servei públic.

L’Acord de bases assenyala, així mateix, que, transcorreguts els tres anys des de la declaració de les Obligacions de Servei Públic, el Ministeri de Foment presentarà un informe que avaluï el funcionament del mateix i proposarà al Govern la pròrroga addicional del contracte de servei públic o la licitació d’aquests serveis en règim de concurrència, transparència i no discriminació.

Proximitats i mitja distància d’ús habitual

Les bases aprovades assenyalen que prioritàriament seran considerats d’interès general els serveis de transport ferroviari de viatgers que són utilitzats de manera habitual i intensiva per part dels ciutadans, sempre que concorrin raons d’eficiència energètica, social i econòmica. Es ponderarà, tant el nivell d’eficàcia del servei, com les possibilitats d’utilització d’altres mitjans de transport combinat per part dels viatgers.

A més a més, el text precisa que, de manera prevalent, es garantiran mitjançant Obligacions de Servei Públic i compensació econòmica els serveis següents:

1. De rodalia no transferits a les comunitats autònomes.

2. De mitja distància d’ús habitual i freqüent, de manera que requereixin la seva utilització pels ciutadans en trajectes d’anada i tornada almenys cinc dies a la setmana.

3. Aquells serveis ferroviaris que discorrin dins una Comunitat Autònoma i que aquesta estimi d’interès públic. En aquests casos serà l’Administració autonòmica qui aporti les compensacions a l’operador.

Reorganització gradual dels serveis ferroviaris

Amb l’Acord de bases aprovat aquest divendres s’inicia un procés de reorganització i racionalització gradual de l’oferta de transport ferroviari de passatgers en el marc de la normativa comunitària.

En coherència amb el contingut de l’Acord, Renfe-Operadora està realitzant una anàlisi detallada de l’oferta ferroviària de transport de passatgers. L’objectiu és identificar les opcions per a la reorganització de l’oferta, tant en trajectes de llarga com de mitja distància, que incrementin l’eficàcia i l’eficiència en la seva prestació i la seva connectivitat amb altres modes de transport alternatius, cercant amb això aprofitar els avantatges de cadascú en funció de la seva major eficiència social, econòmica o mediambiental.

Renfe podrà continuar prestant els serveis no declarats d’interès públic en condicions de mercat, és a dir, amb un règim de tarifes comercials. Si tals serveis no resultessin viables per insuficiència de demanda, el Ministeri de Foment presentaria un pla de reorganització que garanteixi la connexió territorial mitjançant un sistema de transport combinat o amb transports alternatius.