La notícia a elperiodico.cat 12/06/2016

El conveni permet a l’empresari tornar el túnel del Pertús i ser indemnitzat si TP Ferro es converteix en inviable

El diputat de CDC Jordi Xuclà acusa el Govern de “posar el negoci de les constructores per davant de l’interès públic”

Florentino Pérez té una carta guanyadora en el seu pols amb el Govern per obtenir un substanciós rescat per la concessió de l’AVE del Pertús. El seu as a la màniga són unes clàusules incloses en el contracte firmat el 2004 amb Espanya i França, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. En aquestes s’estableix que l’empresa podrà renunciar a la concessió si aquesta resulta econòmicament inviable. A canvi, rebria una indemnització calculada amb un complex barem i que els lletrats del president d’ACS avaluen en 485 milions.

La història del fiasco del dipòsit de gas Castor es pot tornar a repetir en una clau semblant: la lletra d’un contracte que lliga de peus i mans el Govern i minimitza el risc de l’empresari. Si el negoci va bé, l’empresa hi guanya diners, i si va malament, l’erari públic se’n fa càrrec. En el cas del Castor, el contracte el va firmar el ministre d’Indústria Miguel Sebastián en representació del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La factura ha pujat a 1.350 milions d’euros que abonen els consumidors de gas en els seus rebuts.

El conveni del túnel pirinenc el van rubricar el ministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos, en representació del Govern de José María Aznar, i el seu homòleg francès Guilles de Robien amb l’empresa concessionària, TP Ferro, constituïda al 50% per ACS i la francesa Eiffage, i presidida per Florentino Pérez.

OCULTACIÓ

El ministeri s’havia negat sempre a revelar el contingut del contracte. Ha sigut la insistència del diputat per Girona de CDC Jordi Xuclà la que ha obligat l’Executiu a revelar-lo. «Després de les reiterades negatives, vaig demanar l’empara del president del Congrés i el van haver d’entregar», explica el parlamentari, que s’ha decidit a fer-lo públic al comprovar que Florentino té intenció de fer efectives unes clàusules que considera «un altre gol» dels advocats de l’empresari i president del Reial Madrid al Govern. La clàusula 24.3 estableix que si «un fet, imprevisible i aliè a les parts, dóna lloc a una ruptura substancial de l’economia de la concessió», el concessionari podrà proposar mesures correctores. La clàusula 25.2 afegeix que «en el cas que aquesta ruptura sigui o hagi de resultar definitiva» el tribunal arbitral podrà resoldre la concessió a petició dels concessionaris.

La concessionària TP Ferro es troba immersa des del juliol de l’any passat en un concurs voluntari de creditors. Els comptes no quadren al no complir-se les previsions de trànsit ferroviari i acumula un deute d’uns 400 milions. Les pressions als governs francès i espanyol perquè compensin amb ajudes econòmiques la falta de trens no han tingut efecte.

El termini per arribar a un acord amb els creditors expira aquest 16 de juny. Sense acord, l’empresa entrarà en fase de liquidació en què es podrà recórrer a les clàusules per sol·licitar el rescat.

La quantia de la indemnització es fixa en la clàusula 25.5 del contracte i estableix que «els concedents pagaran al concessionari» el valor del patrimoni que passarà a les seves mans (túnels, instal·lacions i vies) menys una part, només una part, de les substancioses ajudes públiques rebudes. «Es tracta de contractes fets a mida destinats a minimitzar qualsevol risc per a l’empresari. Si jo munto qualsevol empresa, assumeixo el risc que aquesta vagi malament. Aquí només s’hi pot guanyar», lamenta Xuclà.

NI AJUDES NI RESCAT

L’actitud del ministeri és, no obstant, ben diferent de la dels que van firmar el contracte. Seguim en campanya electoral i el PP no es pot permetre un altre escàndol com el del Castor. La titular de Foment, Ana Pastor, ja va advertir el maig passat que no hi haurà ni ajudes ni rescat milionari. Si s’opta per la via de reclamar un rescat, Foment recorrerà a totes les vies judicials necessàries per eludir el pagament.

Fonts del ministeri diuen que les clàusules es podrien considerar «no aplicables», com va passar amb l’allargament de la concessió de la A-7 a Abertis. El contracte establia que si el trànsit queia per sota d’un determinat llindar l’empresa rebria una compensació. Pastor hi va recórrer i el jutge li va donar la raó.

Hi ha una altra via per la qual Florentino podria intentar recuperar el capital invertit. És la mateixa a la qual han recorregut els concessionaris de les autopistes radials de peatge dels accessos a Madrid. Una vegada en situació de fallida, s’han acollit a la denominada responsabilitat patrimonial de l’Estat. El contracte també recull aquesta possibilitat.

El que sí que està assegurada és la continuïtat del servei, ja que els governs francès i espanyol disposen d’un pla de contingència.