L’article de Ricard Lahoz a fetatarragona.cat 14/06/2016

Molts consideren que el moviment pel dret a decidir i la construcció d’un estat propi neix l’11 de setembre de 2012 amb la manifestació multitudinària pels carrers de Barcelona. D’altres es remunten al 10 de juliol de 2010 amb la concentració que promou Òmnium Cultural contra la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut. Però la llavor de l’eclosió independentista té molt a veure amb el problema endèmic de les infraestructures i la falta d’inversió a Catalunya.

El 2006, l’any que s’aprova l’Estatut sota la presidència de Maragall, es crea la Plataforma pel Dret a Decidir i convoca una primera manifestació. L’any següent, l’1 de desembre de 2007, desenes de milers de persones es manifesten a Barcelona seguint la convocatòria de l’entitat i sota el lema: SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU! TENIM EL DRET A DECIDIR SOBRE LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES! Doncs bé, al cap d’una dècada seguim amb els mateixos problemes, o encara més agreujats, mentre bona part de la societat catalana ha fet un gir clar cap a l’independentisme.

CADA VEGADA, PITJOR

Em remunto tants anys enrere per afirmar que aquell lema del 2007 és perfectament vàlid en l’actualitat i que serviria per denunciar el moment d’escàndol i vergonya que s’està produïnt al servei ferroviari de Catalunya i que s’accentua a l’àmbit de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La vaga de Renfe d’aquests dies no deixa de ser un element afegit i temporal a una situació impresentable de retards diaris i constants per raons tècniques diverses i incidents que sempre tenen com a punt en comú la falta d’inversió d’ADIF. El penúltim és el del passat divendres quan un tren entre Tarragona i Reus es va enganxar a la catenària i va provocar un tall durant més de sis hores. Les imatges amb els passatgers caminant per les vies i ‘abandonats’ enmig d’un polígon industrial són demolidores.

Davant d’aquest caos diari i del menyspreu de l’Estat als usuaris del tren, quin responsable polític de Tarragona està disposat a liderar un moviment de denúncia? Per què la societat tarragonina és incapaç de promoure una plataforma ciutadana que pressioni els seus polítics i als gestors ferroviaris que depenen del govern espanyol? Per què les entitats que ja treballen en aquest àmbit (pdf.camp i PTP tenen tan poca força? Com és possible tanta apatia de la gent davant d’un problema de mobilitat de primera categoria?

El passat 31 de maig en un acte ja comentat des del FET a TARRAGONA, patronals, sindicats, Cambra de Comerç i URV van fer públic un manifest per defensar el sector industrial del territori i denunciar la falta de diners de l’Estat en infraestructures com el tercer fil i el Corredor del Mediterrani. Això és imprescindible per al futur de Tarragona, però també és prioritari denunciar i resoldre el dia a dia de milers de viatgers que tenen tants problemes per desplaçar-se a Barcelona o per moure’s amb garanties en el servei de trens de Rodalies.

Som en plena campanya electoral i els candidats i el conjunt de la classe política viuen al marge de la situació: algú vol aixecar la veu i liderar aquest moviment, que hauria de ser una veritable revolta contra el caos ferroviari a Tarragona?  És una simple qüestió de dignitat!!!