L’article a tottarragona.cat 02/11/2013 , per Joan Miquel Carrillo

Una estratègia, un projecte de ciutat, no és altra cosa que un horitzó de futur en comú entre els seus ciutadans.

Posem un exemple. A Tarragona tenim un Pla Estratègic Tarragona 2022 elaborat l’any 2011. Qui els escriu i imagino que com molts de vostès, desconeix quin és aquest horitzó, aquesta visió de la ciutat de l’any 2022. Llegeixo a la seva web que: “el Pla Tarragona 2022 conclou que la ciutat ha de ser competitiva i referent en la societat del coneixement”.

Tenim un projecte de ciutat quan els ciutadans coincideixen de forma majoritària en aquest horitzó de futur en comú, no pas quan omplim papers i papers per justificar un contingut.

Quant l’Agost de 2011 l’Autoritat Portuària de Tarragona va concebre el projecte del Tercer Fil ferroviari per les nostres platges ho va fer sobre una ciutat a la que li mancava un horitzó en comú en referència a l’ús i aprofitament del seu Front Marítim, malgrat que, com poden imaginar, l’alliberament de la Façana Marítima constava com un dels objectius del susdit Pla Estratègic de Tarragona 2022 que acabava de presentar les seves conclusions tres mesos abans (pàg. 43 del document enllaçat)

En realitat, no existeix el convenciment sincer entre les nostres elits de que sigui possible desviar el ferrocarril del seu pas actual i obrir així una nova relació entre la ciutat i el mar que funcioni com un nou eix de dinamització de l’activitat econòmica i per aquest motiu a una gran majoria els va semblar fantàstic utilitzar la platja del Miracle com a via d’apartat de trens de 750 metres.[…]