INFORMACIÓ TERCER CARRIL

La notícia a Vía Libre 15/03/2013: Acuerdo Adif-Alstom España (Traductor Google)

Tercer carril

El tercer carril és una solució perquè una via d’ample ibèric pugui tenir també ús d’ample estàndard, amb un tercer fil entre els dos ja existents, perquè per la mateixa via puguin circular alhora trens amb diferents amples de via, sense haver de realitzar cap canvi d’eixos i facilitant la interoperabilitat.

Fins ara, ja s’han implantat a Espanya 170 km de tercer carril (entre Barcelona i la frontera francesa i algun tram independent, com el que uneix Osca i Tardienta). El 99 per cent d’aquesta infraestructura ha estat desenvolupada i implantada per Alstom Espanya.
Aquesta és una tecnologia pionera, desenvolupada a Espanya, però exportable a altres països amb la mateixa problemàtica, com Portugal o els països de CIS (Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Moldàvia, Rússia, Tajikistan, Ucraïna, i Uzbekistan ).

Solucions per l’ample mixt
L’aplicació de línies amb tercer carril a tràfics d’altes prestacions, velocitats superiors als 200 km / h, amb circulacions en ambdós sentits i trànsit mixt de viatgers i mercaderies en ample internacional planteja diferents problemes.
A més de la instal · lació del nou carril, són necessàries, fonamentalment, la instal · lació de catenària polivalent per a tensions de 3 kV en contínua i 25 kV en alterna, i una major potència d’electrificació, la modificació dels enclavaments existents, l’actualització dels circuits de via, els sistemes de senyalització, la modificació dels desviaments, i la implantació de noves normes funcionals de gestió de l’operació.

Senyalització
Els desviaments amb ample mixt exigeixen la instal · lació d’un nou aparell de vies, el canviador de fil, ja que cada ample només es desvia cap a un costat: el d’ample estàndard cap al carril comú i el d’ample ibèric cap al costat del tercer carril . El canviador de fil permet als trens d’ample estàndard passar d’una circulació amb el seu fil específic de banda a tenir l’altre, sense que els trens d’ample ibèric es vegin afectats. El pas del tren estàndard d’un fil a un altre exigeix, com un canvi de via convencional, un itinerari, el correcte enclavament, el encerrojamiento i la comprovació de l’estat.
La detecció dels trens en un tram de via d’ample mixt exigeix ​​l’actualització dels circuits de via, de manera que es pugui detectar l’ample del tren que circula, estàndard o ibèric, i comprovar l’ocupació de cada cantó. La solució està en un circuit de via multifreqüència vàlid per als dos amples, que vincula comptadors d’eixos situats en els dos carrils més pròxims i que permeten la detecció i identificació de trens de tots dos amples.
Els equips de senyalització també cal actualitzar per admetre circulacions d’ample mixt. Les balises del sistema RTMS han d’assegurar la comunicació amb el tren independentment del seu ample, la qual cosa exigeix ​​una redefinició de les regles d’aplicació, instal · lació i ús de les eurobalizas. La solució passa per una balisa estàndard i única per a ambdós ample col · locada excèntrica als eixos de via dels dos amples.
La implantació d’aquests nous equips (canviadors de fil, balises, agulles mixtes, sistemes de detecció d’ample …) exigeix ​​la definició d’una especificació funcional i el disseny de nous enclavaments per trams amb tercer carril amb una lògica de senyalització modificada.